Mathilde, tècnica d’estudis

Va arribar de la regió parisenca la tarda del 27 de juny, després d’un viatge de gairebé mil quilòmetres! Mathilde Calon, de 23 anys, és estudiant de màster 2 a la Universitat París 8.

Ha estat contractada com a tècnica de projecte per l’associació « Le Plaçot au cœur », en el marc de les seves pràctiques de final d’estudis. S’ha signat un conveni entre Vincent Godard, director de la UFR (Unitat de Formació i Recerca), i Marie-Monique Robin, presidenta de l’associació.

Les pràctiques regulades pel conveni preveuen una remuneració de 4,50 euros per hora, amb una jornada reglamentària de 35 hores setmanals, és a dir, uns 700 euros al mes, finançats gràcies a les quotes dels membres de l’associació. Moltes gràcies a tots!

Per preparar aquesta contractació, Marie-Monique havia redactat una oferta de pràctiques, publicada a la xarxa TEE, el portal dedicat a les professions del medi ambient.

Una desena de candidats i candidates s’hi van presentar i van ser entrevistats en línia per la nostra presidenta i Annie Blanc. Mathilde va ser l’afortunada!

També volem donar les gràcies a Pilar i Thierry Soriano, que es van oferir a allotjar-la. Això representa, evidentment, un gran avantatge, ja que normalment els estudiants en pràctiques s’han d’espavilar per trobar allotjament, cosa que redueix considerablement el seu —ja prou modest— pressupost.

Marie-Monique va entrevistar Mathilde després de sis setmanes d’estada a la Menera.

-MMR : D’on vens?

-Mathilde : Vaig créixer a Le Bourget, a Seine-Saint-Denis, on vaig passar tota la meva infantesa.

-MMR : És el « 9.3 »?

-Mathilde : Sí, i contràriament a la imatge que sovint es té del departament, és un lloc fantàstic! És al costat de París, i ben a prop de casa meva hi ha el Parc de La Courneuve. És un espai Natura 2000, amb un gran llac. Hi ha una « zona humida », que és el meu lloc preferit. Estic molt vinculada a aquest parc.

Hi ha moltíssims ocells i, al vespre, quan fem la volta al llac, se senten un munt de gripaus cantant. Quan era petita, hi anàvem a anar en bicicleta i a jugar. Més endavant vaig descobrir la bellesa de l’indret. Al gran llac hi ha una petita illa amb molts bernats pescaires, ànecs i polles d’aigua.

-MMR:Per què vas estudiar geografia?

-Mathilde: Vaig fer una doble llicenciatura d’història i geografia a Villetaneuse, amb una preferència per la geografia. M’agrada estudiar els territoris i les persones que hi viuen.

Estic cursant un màster 2 a París 8, titulat « Vulnerabilitats, Alternatives, Resistència, Adaptació ». És un màster que estudia els projectes col·lectius i les dinàmiques de transició ecològica arreu de França.

Hem estudiat les iniciatives que es duen a terme a Seine-Saint-Denis, on hi ha força projectes d’agricultura urbana i d’horts comunitaris. També vam fer un viatge d’estudis al nord de França, a Loos-en-Gohelle, on l’Ajuntament desenvolupa un projecte de transició ecològica amb la participació dels habitants.

-MMR : Al màster 2, s’han de fer pràctiques?

– Mathilde : Sí, he de fer unes pràctiques d’entre quatre i sis mesos per obtenir el títol.

-MMR : Què vas pensar quan vas veure la nostra oferta?

– Mathilde: Ah! Vaig pensar: «És molt lluny de casa meva!» Però em va semblar interessant col·laborar en un projecte en un poble en plena muntanya, sobretot perquè m’agrada molt fer senderisme.

– MMR : La Menera és un lloc molt aïllat. No et va fer por?

– Mathilde : Vaig mirar-ho per internet i vaig veure que no hi havia cap lloc on anar a comprar. Però vaig pensar que devia ser un indret molt preservat i que, precisament per això, podia ser una experiència enriquidora.

– MMR : Com va anar la teva arribada?

– Mathilde : Em van rebre al bar, on estaven mirant un partit de l’USAP. Em van oferir alguna cosa per beure i després la Pilar i en Thierry em van ensenyar l’allotjament on m’havia de quedar.

– MMR :En què consisteix la teva feina?

– Mathilde :Faig una mena d’estudi de mercat, contactant amb agents locals o d’àmbit nacional que ens poden ajudar a tirar endavant el projecte de dinamització del Plaçot, com ara associacions de ioga, clubs de senderisme, associacions culturals i mediambientals de la Catalunya del Sud, etc.

La idea és donar a conèixer l’edifici renovat i atraure gent a la Menera! El municipi té molts atractius. La Menera és un poble bonic i amb molt d’encant, enclavat entre muntanyes i envoltat d’un entorn natural excepcional. Hi ha una biodiversitat molt rica i un enorme potencial per al senderisme.

El riu contribueix a crear un clima molt agradable i l’altitud aporta frescor. L’aïllament del poble li dona tranquil·litat i calma. És un lloc perfecte per a totes aquelles persones estressades que volen desconnectar i recuperar forces.

L’11 de juliol, Mathilde va dinamitzar una reunió pública en què van participar una cinquantena de persones. Hi va presentar les seves primeres observacions sobre els «punts forts i els punts febles» de la Menera i del projecte del Plaçot.

Al final de les pràctiques redactarà un informe que sintetitzarà el centenar d’entrevistes que haurà dut a terme amb agents locals, nacionals i internacionals potencialment interessats en el Plaçot. Una eina molt valuosa per desenvolupar la nostra tasca de dinamització!


Mathilde va organitzar grups de treball durant la reunió de l’11 de juliol.

Marie-Monique Robin

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *