Va ser una de les pàgines més fosques de la història espanyola del segle XX: la Retirada, nom amb què es coneix l’èxode massiu i brutal, entre el 28 de gener i el 13 de febrer de 1939, de 500.000 republicans espanyols i les seves famílies, que fugien de la dictadura del general Franco, de les seves atrocitats, de les execucions sumàries i dels empresonaments arbitraris.
Enmig d’un fred glacial, els refugiats van emprendre el camí cap als passos fronterers dels Pirineus, pel Pertús, Cervera i la Guingueta d’Ix, travessant també diversos passos secundaris, com el coll d’Ares, a Prats de Molló, o el coll de Malrem, per evitar els bombardejos i les aglomeracions.
Els historiadors estimen que prop de 10.000 refugiats van passar pel coll de Malrem per arribar a la Menera. Dones, infants, gent gran i combatents van sortir a peu des de Beget, a la Catalunya del Sud, de vegades acompanyats del seu bestiar.
Després de travessar la fita fronterera núm. 521, van arribar al Pla de la Coma, tal com testimonia l’única fotografia presa durant aquest tràgic esdeveniment al terme municipal.
Aquesta fotografia està reproduïda en una placa commemorativa inaugurada en aquest indret per l’Ajuntament de la Menera.
Ben conegut pels excursionistes, l’itinerari històric « Circuit núm. 5 – Camí de la Memòria » segueix avui el mateix recorregut que van fer els refugiats durant la Retirada.
En arribar al pont de Can Baruti, els refugiats van ser desarmats per la policia francesa. Els ferits i els malalts van ser atesos per les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, que aleshores gestionaven el Plaçot una tradició d’acollida
Segons diversos testimonis, la població de la Menera, que aleshores tenia uns 350 habitants, els va ajudar tant com va poder, especialment proporcionant-los aliments i mantes.
Els que es trobaven en millors condicions van ser concentrats sota tendes de campanya en un camp glaçat, tal com va relatar Josep Bartolí (1910-1995), artista català i militant republicà, que va arribar a la Menera amb la seva unitat el 14 de febrer de 1939./
Anys més tard, va fer de memòria un dibuix que evocava el seu pas pel coll de Malrem. Titulat « Pasaje a Francia » (« Pas a França »), representa una llarga columna de refugiats civils i militars, soldats ferits i esgotats, avions franquistes sobrevolant l’èxode, una fita fronterera, armes abandonades i equipatges, tot un conjunt de símbols de la fugida cap a França.
És aquest dibuix el que il·lustra la placa commemorativa inaugurada el 18 d’abril de 2022, prop del pont de Can Baruti, per Gisèle Juanole, alcaldessa de la Menera, en presència de Jacqueline Payrot, presidenta de l’associació FFREEE (Fills i Filles de Republicans Espanyols i Infants de l’Èxode), i de Georges Bartoli, nebot de Josep.
Inauguració de la placa amb Georges Bartoli, Jacqueline Payrot i Gisèle Juanole
Després de la seva breu estada a la Menera, Josep Bartolí i els seus companys d’exili van ser traslladats per la policia fins al recinte de Ribesaltes, que sembla haver servit com a lloc de trànsit temporal, abans de ser conduïts a diferents camps d’internament.
Al Barcarès i a Sant Cebrià, milers de refugiats s’amuntegaven en campaments improvisats, en condicions extremadament precàries.
És sobretot al camp de Ribesaltes on Josep Bartolí va realitzar desenes de dibuixos que testimonien l’extrema duresa de les condicions de vida i les violències infligides als internats.
El Memorial del Camp de Ribesaltes, inaugurat l’octubre de 2015, recorda la història de les poblacions que es van succeir en aquest indret —republicans espanyols, jueus estrangers, gitanos, presoners de guerra i harkis— i contribueix a rescatar de l’oblit les persones que hi van ser internades.
L’any 2021, l’exposició « Josep Bartolí. Els colors de l’exili » hi va presentar més de 150 obres. Després de diversos intents d’evasió, Bartolí va aconseguir arribar a Mèxic l’any 1943 i, posteriorment, a Nova York, on es va convertir en un artista reconegut.
L’any 2009, el fotògraf Georges Bartoli va publicar, amb la periodista Laurence Garcia, La Retirada : exode et exil des républicains d’Espagne, una obra que combina els dibuixos del seu oncle Josep amb les seves pròpies fotografies.
Les seves mirades hi expliquen, a dues veus, « la mateixa història amb setanta anys de diferència ».
Aquest llibre commovedor va inspirar el dibuixant de premsa Aurel, que l’any 2020 en va fer el seu primer llargmetratge, Josep. La pel·lícula va rebre, l’any 2021, el César a la millor pel·lícula d’animació.
