Mathilde, tècnica d’estudis

Va arribar de la regió parisenca la tarda del 27 de juny, després d’un viatge de gairebé mil quilòmetres! Mathilde Calon, de 23 anys, és estudiant de màster 2 a la Universitat París 8.

Ha estat contractada com a tècnica de projecte per l’associació « Le Plaçot au cœur », en el marc de les seves pràctiques de final d’estudis. S’ha signat un conveni entre Vincent Godard, director de la UFR (Unitat de Formació i Recerca), i Marie-Monique Robin, presidenta de l’associació.

Les pràctiques regulades pel conveni preveuen una remuneració de 4,50 euros per hora, amb una jornada reglamentària de 35 hores setmanals, és a dir, uns 700 euros al mes, finançats gràcies a les quotes dels membres de l’associació. Moltes gràcies a tots!

Per preparar aquesta contractació, Marie-Monique havia redactat una oferta de pràctiques, publicada a la xarxa TEE, el portal dedicat a les professions del medi ambient.

Una desena de candidats i candidates s’hi van presentar i van ser entrevistats en línia per la nostra presidenta i Annie Blanc. Mathilde va ser l’afortunada!

També volem donar les gràcies a Pilar i Thierry Soriano, que es van oferir a allotjar-la. Això representa, evidentment, un gran avantatge, ja que normalment els estudiants en pràctiques s’han d’espavilar per trobar allotjament, cosa que redueix considerablement el seu —ja prou modest— pressupost.

Marie-Monique va entrevistar Mathilde després de sis setmanes d’estada a la Menera.

-MMR : D’on vens?

-Mathilde : Vaig créixer a Le Bourget, a Seine-Saint-Denis, on vaig passar tota la meva infantesa.

-MMR : És el « 9.3 »?

-Mathilde : Sí, i contràriament a la imatge que sovint es té del departament, és un lloc fantàstic! És al costat de París, i ben a prop de casa meva hi ha el Parc de La Courneuve. És un espai Natura 2000, amb un gran llac. Hi ha una « zona humida », que és el meu lloc preferit. Estic molt vinculada a aquest parc.

Hi ha moltíssims ocells i, al vespre, quan fem la volta al llac, se senten un munt de gripaus cantant. Quan era petita, hi anàvem a anar en bicicleta i a jugar. Més endavant vaig descobrir la bellesa de l’indret. Al gran llac hi ha una petita illa amb molts bernats pescaires, ànecs i polles d’aigua.

-MMR:Per què vas estudiar geografia?

-Mathilde: Vaig fer una doble llicenciatura d’història i geografia a Villetaneuse, amb una preferència per la geografia. M’agrada estudiar els territoris i les persones que hi viuen.

Estic cursant un màster 2 a París 8, titulat « Vulnerabilitats, Alternatives, Resistència, Adaptació ». És un màster que estudia els projectes col·lectius i les dinàmiques de transició ecològica arreu de França.

Hem estudiat les iniciatives que es duen a terme a Seine-Saint-Denis, on hi ha força projectes d’agricultura urbana i d’horts comunitaris. També vam fer un viatge d’estudis al nord de França, a Loos-en-Gohelle, on l’Ajuntament desenvolupa un projecte de transició ecològica amb la participació dels habitants.

-MMR : Al màster 2, s’han de fer pràctiques?

– Mathilde : Sí, he de fer unes pràctiques d’entre quatre i sis mesos per obtenir el títol.

-MMR : Què vas pensar quan vas veure la nostra oferta?

– Mathilde: Ah! Vaig pensar: «És molt lluny de casa meva!» Però em va semblar interessant col·laborar en un projecte en un poble en plena muntanya, sobretot perquè m’agrada molt fer senderisme.

– MMR : La Menera és un lloc molt aïllat. No et va fer por?

– Mathilde : Vaig mirar-ho per internet i vaig veure que no hi havia cap lloc on anar a comprar. Però vaig pensar que devia ser un indret molt preservat i que, precisament per això, podia ser una experiència enriquidora.

– MMR : Com va anar la teva arribada?

– Mathilde : Em van rebre al bar, on estaven mirant un partit de l’USAP. Em van oferir alguna cosa per beure i després la Pilar i en Thierry em van ensenyar l’allotjament on m’havia de quedar.

– MMR :En què consisteix la teva feina?

– Mathilde :Faig una mena d’estudi de mercat, contactant amb agents locals o d’àmbit nacional que ens poden ajudar a tirar endavant el projecte de dinamització del Plaçot, com ara associacions de ioga, clubs de senderisme, associacions culturals i mediambientals de la Catalunya del Sud, etc.

La idea és donar a conèixer l’edifici renovat i atraure gent a la Menera! El municipi té molts atractius. La Menera és un poble bonic i amb molt d’encant, enclavat entre muntanyes i envoltat d’un entorn natural excepcional. Hi ha una biodiversitat molt rica i un enorme potencial per al senderisme.

El riu contribueix a crear un clima molt agradable i l’altitud aporta frescor. L’aïllament del poble li dona tranquil·litat i calma. És un lloc perfecte per a totes aquelles persones estressades que volen desconnectar i recuperar forces.

L’11 de juliol, Mathilde va dinamitzar una reunió pública en què van participar una cinquantena de persones. Hi va presentar les seves primeres observacions sobre els «punts forts i els punts febles» de la Menera i del projecte del Plaçot.

Al final de les pràctiques redactarà un informe que sintetitzarà el centenar d’entrevistes que haurà dut a terme amb agents locals, nacionals i internacionals potencialment interessats en el Plaçot. Una eina molt valuosa per desenvolupar la nostra tasca de dinamització!